Les quatre habilitats lingüístiques

Hi ha 4 habilitats lingüístiques clau que hem de tenir ben clares a l'hora d'expressar-nos per tal de comunicar-nos. 

Us passo una foto on es pot observar de forma esquemàtica de quines habilitats en concret estem parlant, perquè entengueu millor on es trobarien abans de veure que són realment aquests conceptes.

1. LLEGIR

És el procés mitjançant el qual es comprèn un text escrit.

L'any 1992, Isabel Solé exposa les quatre implicacions que suposen la lectura:

• Llegir és un procès actiu, el significat que un escrit té per qui el llegeix no és una replica del significat que l'autor la volgut donar, sinó que és una construcció pròpia que implica al text, als coneixements previs del lector i els objectius amb que s'enfronta el lector.

• Llegir és aconseguir un objectiu, sempre llegim per algun motiu o finalitat. Aquests objectius poden ser molt variats i determinen el tipus de lectura, determina les estratègies que fem servir i determina el control que fem de la lectura.

• Llegir és un procès d'interacció entre qui llegeix i el text. Qui llegeix ha de fer-se seu el text, relacionant-lo amb allò que ja sap. A més a més ha d'adaptar-se el text, transformant els seus coneixements previs en funció de les aportacions del text.

• Llegir és implicar-se en un procés de predicació i inferència* continua, ja que qui llegeix formula una hipòtesis sobre el significat del text que llegirà, i a mesura que va llegint, va verificant les hipòtesis i en va establint de noves.                                                                             

*Inferència: habilitat de comprendre algun aspecte del text a partir del significat del context.

2. ESCRIURE

És el procés a través del qual es produeix un text escrit significatiu. Escriure va més enllà que posar lletres en un paper en blanc. Quan escrivim hem de tenir en compte:

• Aspectes formals: Cal·ligrafia, la relació so-grafia i  distribució en l'espai.

• Aspectes lingüístics: Gràmatica, semàntica, morfologia, fonètica i la lexicologia.

• Aspectes discursius: Procés de composició del text, característiques o propietats del text, tipologia textual...

3. PARLAR

Equival a expressar el nostre pensament a través del llenguatge articulat, de forma coherent, clara i amb correcció i adequació a la situació comunicativa.

4. ESCOLTAR

És comprendre un missatge a partir d'engegar un procés cognitiu de construcció de significat i d'interpretació d'un missatge o discurs pronunciat oralment.

Ser un bon oient implica:

• Tenir un paper actiu i participatiu.

• Respecte per l'emissor i les seves idees.

• Demana ser objectiu per intentar entendre que vol dir l'altre.

• Saber descobrir els objectius i propòsits de l'orador.

• Saber trobar les idees principals del missatge.

• Saber reaccionar al missatge i parlar si escau quan acaba l'orador.

-Personalment, considero que les escoles haurien de promoure aquestes quatre habilitats lingüístiques, però donant-li la mateixa importància a totes quatre, ja que van relacionades. Actualment, ens trobem en un moment que les activitats escrites tenen més rellevància en el àmbit escolar, en canvi la part oral passa a un segon pla. 

He trobat un vídeo on mostra, el que ha de ser una escola, i on apareixen les quatre habilitats com algu necessari: